A prop de la guitarra
I, qui diu a prop de la guitarra, diu, a prop de la
música. Això és el que ha aconseguit Sergi Gutiérrez, director de
l’escola de música de Taradell, amb el seu nou mètode per ensenyar música als
nens, “La guitarra al teu abast”.
Totes les iniciatives que, d’alguna manera, acostin la música als que encara no estan avesats a tenir-hi tractes, si més no, acadèmics, són un gran avançament en la capacitat per fer millors i més complets els individus i la societat en general. Ara només falta gent, molta més gent, que entengui que la música no és ni molt menys una assignatura “maria”, sinó una part essencial de la formació integral de l’ésser humà. Ja n’hi ha, que ho han entès. Però encara hi ha massa nens que fan música extraescolar només per distreure’s i que, quan se’n cansen, es posen a fer una altra activitat amb aquella tranquil·litat per part dels seus pares que, simplement, no saben el que es perden desterrant aquesta faceta educativa essencial per als seus fills.
L’estudi de la música no ocupa un lloc preciós que es podria destinar a estudiar una altra matèria; al contrari: l’estudi de la música facilita l’aprenentatge de totes les altres matèries. La música desenvolupa en la ment d’una criatura la sensibilitat, la memòria, la lògica, l’habilitat per conceptualitzar, per contextualitzar i per copsar molt de pressa altres llenguatges de signes. No ho dic només jo, això, està ben demostrat en estadístiques i estudis de grups de nens que des de ben petits estudien música, i nens que no: la diferència de coneixements generals i de qualificacions és clarament favorable al primer grup.
Però això se’ns fa difícil d’entendre. I les institucions tampoc no hi col·laboren gaire: trobo trist que cap programa educatiu –amb notables excepcions que han practicat algunes escoles pel seu compte- hagi inclòs seriosament la música, com a aprenentatge reglat-no-“maria”, entre les matèries que per força han d’aprendre els més menuts.
Un dia, un pianista excel·lent em va dir que la vida és diferent quan se sap música. Plenament d’acord. I segur que en Sergi Gutiérrez també ho entén així. A veure si, posant a l’abast la guitarra, aconsegueix fer-ho entendre a algú més.
Totes les iniciatives que, d’alguna manera, acostin la música als que encara no estan avesats a tenir-hi tractes, si més no, acadèmics, són un gran avançament en la capacitat per fer millors i més complets els individus i la societat en general. Ara només falta gent, molta més gent, que entengui que la música no és ni molt menys una assignatura “maria”, sinó una part essencial de la formació integral de l’ésser humà. Ja n’hi ha, que ho han entès. Però encara hi ha massa nens que fan música extraescolar només per distreure’s i que, quan se’n cansen, es posen a fer una altra activitat amb aquella tranquil·litat per part dels seus pares que, simplement, no saben el que es perden desterrant aquesta faceta educativa essencial per als seus fills.
L’estudi de la música no ocupa un lloc preciós que es podria destinar a estudiar una altra matèria; al contrari: l’estudi de la música facilita l’aprenentatge de totes les altres matèries. La música desenvolupa en la ment d’una criatura la sensibilitat, la memòria, la lògica, l’habilitat per conceptualitzar, per contextualitzar i per copsar molt de pressa altres llenguatges de signes. No ho dic només jo, això, està ben demostrat en estadístiques i estudis de grups de nens que des de ben petits estudien música, i nens que no: la diferència de coneixements generals i de qualificacions és clarament favorable al primer grup.
Però això se’ns fa difícil d’entendre. I les institucions tampoc no hi col·laboren gaire: trobo trist que cap programa educatiu –amb notables excepcions que han practicat algunes escoles pel seu compte- hagi inclòs seriosament la música, com a aprenentatge reglat-no-“maria”, entre les matèries que per força han d’aprendre els més menuts.
Un dia, un pianista excel·lent em va dir que la vida és diferent quan se sap música. Plenament d’acord. I segur que en Sergi Gutiérrez també ho entén així. A veure si, posant a l’abast la guitarra, aconsegueix fer-ho entendre a algú més.
Blanca Busquets.
osona.com
el 9 nou:
El director de l'escola de música de Taradell publica un
estudi que ensenya a tocar la guitarra de manera fàcil
Laia Miralpeix última actualització: 05-11-2012 (14:24)
El director de l’Escola de Música de Taradell, Sergi
Gutiérrez, ha escrit 'La guitarra al teu abast'. Es tracta d’un estudi “de
caràcter pedagògic” centrat en la recopilació de cançons per a la mainada que
ha adaptat perquè les puguin tocar fàcilment amb la guitarra.
La idea va sorgir “de la mateixa feina, d’una necessitat a
l’hora d’ensenyar”, comenta Gutiérrez: “Sóc una persona molt inquieta, busco
mètodes i no n’havia trobat cap que s’adeqüés als nens o a les persones que
s’inicien a la guitarra”. El llibre compta amb “un gran nombre de cançons
populars catalanes”, des d’El gegant del pi fins a En Jan petit passant per La
lluna, la pruna. Comenta que “he omplert un buit que no hi havia per a
principiants; de llibres i mètodes n’hi ha molts, però així específic diria que
no”.
El llibre també compta amb petits apunts de teoria, creacions de melodies per part dels alumnes, exercicis d’oïda o estiraments, les gravacions de les cançons. En els darrers dos anys ha aplicat aquest mètode als alumnes de l’escola, de la qual, a banda de ser el director, també és professor de guitarra, i finalment ara ha pogut publicar el llibre, amb els dibuixos fets per la seva neboda: “Tot el material s’ha provat amb els alumnes i n’hem tret uns bons resultats; hem aconseguit que els alumnes aprenguin i alhora gaudeixin de l’estudi de la guitarra.
'La guitarra al teu abast' està dirigit tant a escoles de música com a particulars: “L’única particularitat és que siguin persones que s’inicien en aquest món, perquè està pensat per a gent que no hagi tocat mai una guitarra”.
En aquest sentit ja pensa en un nivell 2, tot i que s’ho agafa amb calma: “Primer he de començar a recopilar mètodes, a mirar coses. Temps al temps”, conclou.
El llibre també compta amb petits apunts de teoria, creacions de melodies per part dels alumnes, exercicis d’oïda o estiraments, les gravacions de les cançons. En els darrers dos anys ha aplicat aquest mètode als alumnes de l’escola, de la qual, a banda de ser el director, també és professor de guitarra, i finalment ara ha pogut publicar el llibre, amb els dibuixos fets per la seva neboda: “Tot el material s’ha provat amb els alumnes i n’hem tret uns bons resultats; hem aconseguit que els alumnes aprenguin i alhora gaudeixin de l’estudi de la guitarra.
'La guitarra al teu abast' està dirigit tant a escoles de música com a particulars: “L’única particularitat és que siguin persones que s’inicien en aquest món, perquè està pensat per a gent que no hagi tocat mai una guitarra”.
En aquest sentit ja pensa en un nivell 2, tot i que s’ho agafa amb calma: “Primer he de començar a recopilar mètodes, a mirar coses. Temps al temps”, conclou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada